Les guineus són un animal mamífer que té moltes coses en comú amb els orientadors. Es mouen per tots els camps i boscos catalans, i si cal, entren als pobles i fins i tot a les ciutats. Sempre que poden, en grups familiars, acompanyant als cadells fins que són prou hàbils per començar a voltar sols. Estudiant contínuament el terreny i triant escrupolosament els seus moviments, sense gastar mai ni un bri d’energia més del necessari. I sempre amb l’ull posat en el seu objectiu, que pot estar darrere de qualsevol pedra, entre matolls, al costat d’un rierol, sobre un tallat, al fons d’un tàlveg… Amb una agilitat extrema i amb grans habilitats per moure’s per qualsevol entorn natural, i boníssimes capacitats de velocitat i resistència que pot utilitzar segons li convingui. Durant la tardor i l’hivern es cobreix de més pèl (o roba) i baixa cap a les valls més càlides. Mentre que a la primavera i l’estiu, amb l’arribada de la calor, puja a més alçada i canvia el pelatge (menys capes de roba). Té fama d’astuta i realment és un animal amb molta curiositat i intel·ligència, res se li escapa. I també és coneguda per la seva naturalesa sospitosa i tímida, que mira d’evitar acostar-se a altres animals mentre es mou pel bosc i procura passar desapercebuda de la resta. Sempre evitant tots els perills, procura ser ella la perillosa per a la resta. Si havíem de triar un animal per ser la mascota dels orientadors i orientadores catalanes, no podia ser un altre.
